L'Hávamál (les dites de Hár o el discurs de l'Altíssim) es un dels poemes de l'Edda poètica. Proposa una serie de normes de l'època per a conviure amb saviesa i com a mètode de supervivència. D'aquí que ens decantéssim per a escollir-lo com a nom representant del grup de recreació. Aquesta "filosofia" o mètode de conducta del poble escandinau es totalment desconeguda per a la gran majoria de la gent que encara té una visió alterada del que realment van ser els víkings, el seu comportament i el seu tarannà.

Com a puntualització, alguns d'aquests versos de l'Hávamál van ser escrits des de la mateixa perspectiva del deu suprem dels nòrdics (particularment cap a la fi a on hi ha un relat de com el deu Odín va aconseguir el coneixement i el poder de les runes màgiques així com els encanteris que aprèn).

El contingut d'aquesta obra es tant pràctic com metafísic i l'única font on va quedar representada va ser el "Codex Regius", un manuscrit islandès que es creu va ser escrit al 1270. Es pensa, tot i amb això, que aquesta Edda poètica ja va ser primerament recopilada aproximadament l'any 800 ja que una de les primeres referències a aquest poema la dona Eyvindr Skáldaspillir al Hákonarmál l'any 960.

El Clan Hávamál es un grup de Recreació Històrica centrat en la vida i costums dels pobles nòrdics del segle X i XI més coneguts com a "Vikingr" o víkings. La nostre finalitat principal es la de donar a conèixer i recrear aquesta època del passat tan desconeguda, l'etapa fosca de l'Alta Edat Mitjana, mitjançant la participació en molts dels events i mercats de caire medieval que es realitzen per la geografia espanyola.

Per a fer possible aquesta activitat hem recorregut a tota aquella documentació històrica que ha caigut a les nostres mans. Recolzant-nos de les transcripcions de l'època, llibres sobre la temàtica, de les restes arqueològiques i, sobretot, de la guia dels ja existents grups de recreació nacionals i internacionals, com ho son "El Clan del Cuervo" o els "Jomsvikings".

Així, intentem recrear ajustant-nos el màxim possible a la vestimenta, objectes, eines tant de la vida civil com militar d'aquells pobles del nord.

Els seus dos primer membres van començar aquesta creuada a mitjans de l'any 2009 consolidant-se, finalment, al Gener del 2010.

La seva seu es troba a la petita localitat de Palouet (Lleida) i funciona, més que com una societat o associació, com una petita família.

Clan Hávamál néix finalment com a Associació Cultural sense ànim de lucre l'any 2013.

El Clan

L'Hávamál

Simbologia i Colors

Tant les fonts literàries com les arqueològiques indiquen que l'escut estava sovint pintat. Les parts frontals dels escuts de Gokstad, per exemple, estaven pintades de groc o negre (carbó vegetal). Així mateix els escuts pintats de vermell (aconseguit de minerals com el ferro) van ser molt populars:

Un escut vermell s'esmenta en una pedra rúnica danesa, així com en diverses sagues. La distribució d'una capa d'aquest pigment a l'escut de Välsgarde mostra que aquest era d'aquest color també. Els escuts d'armes de Thorsberg estaven pintats de vermell o blau. Els fragments de Ballateare (illa de Man) suggereixen que el cuir al capdavant de l'escut anava pintat amb motius en negre i vermell sobre un fons blanc. S'especula que es va utilitzar "gesso" (matriu orgànica, tal com el rovell d'ou) per a la pintura. També es troben rastres de pintura blanca en un fragment de fusta de l'illa de Man.

 

Amb aquestes referències i seguint patrons arqueològics es van dissenyar els colors (blanc=seguretat i veritat, negre=autoritat, vermell=valentia, bons auguris i vitalitat) i forma que tenen els escuts del Clan, afegint-hi el Tetraskel o Esvàstica com a símbol solar de poder i il·luminació que s'associava amb un dels deus del panteó nòrdic (era el símbol de Mjolnir, el martell de Thor). Un símbol "demonitzat" per culpa del nazisme però utilitzat molt anteriorment ja des de l'edat de pedra fins avui dia,  tant per cultures tan distants entre sí com la romana, la celta, les tribus natives nord-americanes, els pobles germànics i l'est d'europa així com per diferents religions (hinduisme, budisme, cristianisme, judaisme i paganisme).

En el cas de l'estendard s'utilitza la runa Othalan (Futhark antic) o Ethel (Futhorc anglosaxó) com a representació del deu suprem escandinau Odin i la paraula "Hávamál" en runes germàniques. La figura central es una icona senzilla de la figura d'un casc amb facial del tipus Gjermundbu.