top of page

Recreació Històrica

 

​Història i Terminologia.

 

La història, tot i apassionant, sovint es troba tancada en llibres i documents, sense cap mena de vincle amb nosaltres en el present. Només a través de la divulgació científica, en major o menor grau, és possible no oblidar el passat i poder-ne aprendre. D’aquí sorgeixen tres corrents d’investigació fora de l’àmbit purament acadèmic: el reconstruccionisme històric, l'arqueologia experimental i per últim la recreació històrica.

​

El reconstruccionisme i l'arqueologia experimental són dues disciplines que reconstrueixen estrictament les mateixes tècniques, mitjançant el que mostren les fonts històriques (troballes arqueològiques, inventaris, cartes, cròniques, iconografia,...), els elements del passat per tal de poder entendre una època o context determinat.

El reconstruccionisme doncs seria el fet de recrear amb exactitud processos d’elaboració de materials, passant per tots els àmbits de la vida, mentre que l'arqueologia experimental es centra més exactament en la prova de rèpliques fetes d’elements trobats en excavacions arqueològiques per a poder-ne conèixer les particularitats.

​

La recreació històrica, o recreacionisme, beu d’aquestes dues fonts més pures, històricament parlant, per a recrear per al gran públic una època, societat o fet concret.

Aquesta vessant ja existia en l'era romana: representant batalles famoses, conflictes entre esclaus i o gladiadors al coliseu però es al segle XIX quan realment apareix la idea de recreació històrica en sí mateixa amb la posta en escena de batalles, en un principi, centrades en l’era napoleònica que tot seguit van començar a posar de moda d'altres representacions d'èpoques del passat. Amb el temps, la recreació es centrà en famoses batalles o guerres (Guerra Civil Americana, Segona Guerra Mundial, Guerres Napoleòniques,...) i progressivament, la recreació de soldats donà pas a la recreació de l'àmbit civil, molt més ampli i interessant.

​

Així doncs, avui en dia, la recreació històrica és la presentació de la història com a museu vivent on els recreadors mostren tècniques d’elaboració de materials, costums, batalles i vida social, tot interactuant amb d'altres recreadors i amb el públic, de manera que la divulgació dels coneixements deixa de ser estàtica per donar pas a ser interactiva i en moviment.

​​​Recreació al Clan Hávamál.

​

En el nostre cas es recreen les costums y materials de les societats escandinaves d'entre el segle X i principis de l’XI, mostrant així com es vestia, com es vivia, què es portava, què es podia o no trobar en aquells àmbits geogràfics, com percebien el món a través de la seva filosofia no cristiana, i en definitiva representant un documental interactiu sobre uns pobles de fa un miler d’anys.

​

La recreació històrica és una disciplina de divulgació històrica que té com a objectiu fonamental la mostra i transmissió de coneixements sobre una època o fet determinat al gran públic. Es una de les branques que, juntament amb el reconstruccionisme històric i l'arqueologia experimental, serveixen als historiadors i especialistes per a  contrastar allò que la documentació proposa.

​

La finalitat primera amb la que el Clan comença les seves activitats es, sens dubte, lúdica. Partint de la base de que sense una diversió ni un entusiasme propi, es impossible fer interessant allò que es mostra. Tot i amb això no deixa de ser una activitat d'àmbit cultural que requereix certa serietat i rigorositat en el que es realitza i això es el que el Clan intenta mostrar en totes les seves actuacions. ​

​

Per a poder-ho aconseguir hem tingut que aferrar-nos a tota aquella documentació disponible que hi ha actualment. I tot sigui dit, internet ha sigut un gran medi per a poder realitzar aquesta tasca d'una manera lo més acurada possible. Son moltes les fonts emprades per intentar aportar aquesta rigorositat al nostre treball, les mateixes fonts que s'utilitzen avui dia per la investigació científica: les referències de l'època (tant artístiques com escrites) que han perdurat fins avui dia o les  les arqueològiques de les que se'n treu un context molt més "pur" i directe. I d'aquestes darreres el món escandinau n'ha deixat una gran quantitat i d'excel·lent qualitat. A totes aquestes fonts s'ha de sumar el contacte amb d'altres grups, tant nacionals (Clan del Cuervo) com internacionals (Jomsvikings), que segueixen la mateixa temàtica així com tot el ventall d'informació que se'n pot extreure de la selecció bibliogràfica que hi ha actualment disponible i que, tot sigui dit, la xarxa ha fet possible que estigui a l'abast de tothom.

​

Amb tota aquesta base informativa es quan es comença a reconstruir el material ajustant-se el màxim possible als models reals. Com es lògic hi ha equipament que actualment no podem produir i que s'adquireix en botigues: com per exemple cascs i espases, d'entre d'altres. Però partim de la idea de que s'ha de realitzar artesanalment, tal i com es feia en aquella època, tot allò que estigui en les nostres mans.

​

​

​Tipus d'Events, combats i seguretat.

​

Bàsicament el Clan participa en dos tipus d'events:

​

- L'event de caire públic: aquest esdeveniment públic es, sens dubte, l'event didàctic per antonomàsia del Clan, on es realitzen tallers, explicacions i demostracions de cara als visitants. Per fer-ho ens valem dels comentaris dels nostres membres llicenciats en història i arqueologia així com de les demostracions pràctiques visuals (ja siguin artesanals, bèl·liques o socials teatralitzades).

​

- L'event de caire privat: com be indica el seu nom, es realitza dins d'un àmbit més proper i familiar. Això no significa en cap cas que es deixi de realitzar la funció principal divulgativa sinó que l'ambient es molt més relaxat i lúdic. En aquests esdeveniments es quan els membres aprofiten per realitzar activitats per tal d'aconseguir un aprenentatge comú.

 

​

En ambdós situacions, depenent sempre de la infraestructura del lloc on anem, es munta un campament d'època, tancat i envoltat amb cordes i cartells explicatius (en el cas de ser d'àmbit públic), amb tot el material necessari per al desenvolupament de totes les activitats quotidianes que es realitzaven en aquells temps (artesania, vida de campament i en societat). Muntem mobiliari, carpes, tendes, cuina, etc... sempre seguint un patró històric.

​

Però, tot i que intentem centrar-nos en aquesta temàtica civil, també se'n realitzen una de caire més bèl·lic i marcial. Aquestes son les activitats que més criden l'atenció al públic, sobretot als més menuts de la casa, al ser visualment més espectaculars, tot i que comporten un ris i perillositat elevat. S'ha d'aclarir però que els combats son reals, no son un joc, no hi ha cap teatralització a part de les morts i per això es realitzen en un entorn tancat, controlat i arbitrat per a que el públic i els participants no puguin prendre mal.

​

Per a minimitzar el risc i fer possible ensenyar la realitat d'un combat durant l'era vikinga, els membres d'Hávamál segueixen les pautes, tècniques, disciplines i moviments descrits, principalment, a les Sagues dels Islandessos (tot i ser escrites al segle XIII son una gran font d'informació d'històries i esdeveniments del segle X i XI) i a d'altres texts i manuscrits de l'època (com la Crònica Anglosaxona) o posteriors com els tractats d'esgrima antiga (sempre validant i contraposant la informació d'una i d'altre banda), tot aplicant-ho a una estricte normativa interna de disciplina i seguretat.

 

En els combats, depenent de les normes dels organitzadors de cada event, utilitzem una gran varietat d'armes. Totes aquelles que coneixem gràcies al registre arqueològic: espases, destrals, llances i ganivets o Saxs (utilitzant diverses tipologies depenent de la zona geogràfica i l'època) i totes elles son supervisades per complir una certa normativa en quant al gruix de la fulla de tall o la rodonesa de la punta. Com a equip defensiu es obligatori l'us de casc (tot i que només les classes més adinerades en portarien), guants protectors (sobretot a la mà que empunya l'arma), braçals de cuir endurit, gambesó o aketó (peça de roba encoixinada protectora) i l'escut (amb unes característiques precises). Com a extra alguns membres que representen les castes socials més altes, disposen de cotes de malla (camisa d'anelles de metall) o armadures lamelars (peces pectorals de làmines de cuir o de metall cosides entre si).

​

Actualment s'està treballant i actualitzant la secció de cuina i receptes així com la de tir amb arc per a poder introduir-les com a noves activitats.​

bottom of page